Per exemple, no Hitler, sinò Chaim Weizmann,primer president de l'Estat d'Israel i president de l'Organització Sionista Mundial, va afirmar que "cada Estat pot absobir tan sols un limitat nombre de jueus, si no vol tenir desordres al seu estòmac. Alemanya té, de fet, massa jueus ".

És per això que els sionistes van buscar com a aliats els pitjors enemics dels hebreus, els antisemites, amb els quals coïncidien plenament els plantejaments: els "jueus" són diferents i no poden conviure amb les mateixes lleis com a ciutadans lleials amb els no "jueus". És per això que Balfour i Herzl es van entendre tan bé: els "jueus", sobre tot els d'origen oriental, era millor que estiguessin ben lluny d'Anglaterra.

No el " Völkischer Beobachter " dels nazis, sinò el " Hashomer Hatzair", revista sionista, és qui va publicar el 1917 i republicar el 1936: " El jueu és una caricatura d'un esser humà normal, tant físicament com espiritualment. Com a individu en una societat, ell es revolta i llença fora els arnesos de les obligacions socials, no coneix l'ordre ni la disciplina ".

Un sionista, Maurice Samuel, va escriure el 1924 ( Vosaltres, gentils ): "Nosaltres, jueues, sóm els destructors i serem sempre els destructors. Res del què vosaltres pogueu fer satisfarà les nostres necessitats i demandes. Nosaltres sempre destruirem, perquè necessitem un món fet a la nostra manera, un món de Déu, que no està en la vostra naturalesa construïr...".

Aquesta ideologia va ser sempre minoritària entre els hebreus, precisament per la seva identificació amb l'extrema dreta més radical, i per la seva política: com pitjor visquin els hebreus de la diàspora, millor per al sionisme.

Un sionista, Ben Frommer, escrivia el 1935: "El fet innegable és que els jueus, col.lectivament, són malaltissos i neurotics ". Per a Yosef Berdichevsky, els jueus " no són una nació, no són un poble, no són humans "; per a Chaim Brenner, "els jueus no són rés més que gitanos, gossos fastigosos, inhumans...". El sionista A.D. Gordon afirma que els jueus " són paràsits, gent fonamentalment sense valor ". Chaim Greenberg va afirmar "per tal de ser un bon sionista, cal ser fins a cert punt anti-semita ".

Al 1925, Jacob Klatzkin justificava l'aproximació del sionisme amb l'anti-semitisme: "Si no admetem la justificació de l'anti-semitisme, neguem la justificació del nostre propi nacionalisme. Si el nostre poble mereix i vol viure la seva vida nacional, aleshores és un cos estrany a l'interior de les nacions on viu...És correcte que ells hagin de lluïtar contra nosaltres per defensar la seva integritat nacional."

Els sionistes van intentar aconseguir un territori, fos el que fos: van demanar a Balfour part del territori de Kenya, quan els va semblar més fàcil d'aconseguir que Palestina.

El sionisme va col.laborar plenament amb el nazisme desde el primer moment fins a l'últim, tal i com veurem a continuació.

3.- ELS SIONISTES EN ACCIÓ: LA SEVA ALIANÇA AMB ELS ANTISEMITES I ELS NAZIS.

Theodor Herzl funda el moviment sionista el 1895. La primera entrada en el seu " diari sionista " diu: "A París...vaig assolir una actitud més lliure cap a l'anti-semitisme, el qual ara entenc i perdono. Per sobre de tot, reconeixo la futilitat d'intentar combatre l'anti-semitisme."

Per als sionistes, la pèrdua de Palestina va ser l'arrel de l'anti-semitisme i la seva recuperació la única solució del " problema jueu ". Si, problema, perquè és aquest el plantejament: els jueus són i seràn sempre un problema per als altres Estats, i és per això que els altres Estats han de permetre i fomentar la creació d'un Estat jueu i l'emigració dels jueus a aquest Estat.

El moviment sionista, de manera coherent, no va fer cap mobilització en defensa del capità Alfred Dreyfus, mentre que l'esquerra en bloc es va moure per la seva rehabilitació i per la fi de la discriminació anti-semita a França. La lluïta dels  "jueus" francesos per Dreyfus, li va merèixer aquesta reflexió a Herzl: "...busquen la protecció en els Socialistes i els destructors de l'actual ordre...veritablement, ja no són jueus.Segurament, tampoc són francesos. Seran els liders de l'anarquisme europeu. "

Per tal d'aconseguir un futur Estat jueu, Herzl i el seu successor Wolffsohn es van adreçar a aquells sobirans més autocràtics d'Europa en cerca de suport: el Kaiser Guillem II, els ministres rusos von Plevhe, Stolypin i Izvolsky, el soldà de l'Imperi Turc, i, finalment, Lord Balfour.

El sionisme va aprofitar la Primera Guerra Mundial per oferir la seva intermediació amb el govern dels USA per aconseguir l'entrada d'aquest país a la contesa en ajuda d'Anglaterra. A canvi, va nèixer la " llar nacional " de Balfour per a un nombre determinat de jueus europeus a Palestina, llavors territori britànic.

El sionisme va intentar aconseguir la derrota dels bolxevics a Rússia (malgrat que protegien els jueus dels " blancs " tsaristes i que els garantien la completa igualtat civil) i va mostrar-se a favor dels blancs que mataven milers de jueus. Van intentar pactar el recolzament mutu amb Petliura, cap dels nacionalistes ukraïnesos, malgrat que aquest no va moure un dit per refrenar la matança de 100.000 jueus a mans dels ukraïnesos.

Per tal d'intentar captar els jueus obrers i apartar-los del socialisme, el sionisme va crear una organització " laborista", tot i afirmar que la finalitat no era aconseguir canviar les societats europees, sinò canalitzar la marxa dels obrers jueus a Palestina. El seu discurs principal era criticar els jueus marxistes pel seu internacionalisme i els jueus de classe mitjana per paràsits explotadors del seu país " hoste ".

Els sionistes van votar a Alemanya sempre amb partits d'extrema dreta, a diferència de la majoria de jueus alemanys, votants de partits d'esquerra. Blumenfeld acceptava que Alemanya pertanyia a la raça ària i que el fet que un jueu vulgués tenir un negoci o un ofici en el país del seu naixement era una intrussió en el territori d'un altre poble. Tots i cadascun dels jueus havien d'emigrar a Palestina. Aquesta actitud explica la possibilitat real de col.laborar amb els nazis quan Hitler va arribar al poder.

Diguem-ho senzillament: els sionistes són els nazis del poble hebreu.

Gustav Krojanker, editor del Jüdischer Verlag, ressaltava les arrels comunes de sionisme i nazisme: l'irracionalisme racista, i això permetia una col.laboració entre uns i altres.

Per a Harry Sacher, "Per als sionistes, l'enemic és el liberalisme; també és l'enemic dels nazis; per tant, el Sionisme ha de simpatitzar i comprendre el nazisme, l'anti-semitisme del qual és probablement un accident transitori".

I, efectivament, els nazis van correspondre " protegint " els sionismes en front de la resta de moviments jueus. En paraules de Joachim Prinz, rabí sionista: " El govern [nazi] va anunciar solemnement que cap país del món intentava resoldre el problema jueu tan seriosament com Alemanya. Solució del problema jueu? Era el nostre somni sionista! Nosaltres mai haviem negat l'existència del problema jueu ! Segregació? Era la nostra crida! ...vam demanar-los una conferència".  Mentre els sionistes treballaven per fer fracassar el boycott anti-nazi organitzat pels jueus d'esquerra i els partits comunistes del món, els nazis van correspondre permetent que els sionistes alemanys mantinguessin els seus locals, el seu partit ( l'únic legal amb el nazi! )la bandera ( l'única legal, junt amb la svastika !! ), l'ús d'uniformes, les reivstes i diaris... El govern nazi va concedir a la minoria sionista la completa i única representació de tots els jueus alemanys. Lluny de combatre el nazisme, els sionistes van lluïtar per aconseguir el patronatge de Hitler per tal d'imposar-se als altres jueus.

Un aspecte especialment important d'aquesta col.laboració va ser l'acord comercial ( Ha'avara ) que va permetre l'emigració de jueus alemanys a Palestina, eludint les lleis que impedien treure marcs d'Alemana. Els jueus alemanys, en emigrar a Palestina, gastaven els seus diners en productes alemanys que eren venuts a Palestina i es reemborsaven als jueus emigrats en arribar a Palestina. I tot això mentre els jueus i l'esquerra estaven boicotejant els productes alemanys !! L'arribada d'aquest capital procedent dels jueus alemanys permetia un boom econòmic a Palestina i feia possible que Anglaterra augmentés el volum de jueus immigrants a aquell territori.

Podem creure que sigui d'un jueu ( Emil Ludwig ) la següent frase: "Hitler serà oblidat en pocs anys, però tindrà un preciós monument a Palestina...Milers de jueus que semblaven plenament perduts per al judaïsme, varen ser tornats al camí per Hitler, i per això jo li estic personalment molt agraït" ?. I no era l'únic: Chaim Nachman Bialik va dir: "El Hitlerisme ha salvat el Judaisme alemany, que estava essent assimilat fins a la seva anihilació ".  Enzo Sereni: "L'anti-semitisme de Hitler pot portar a la salvació dels jueus ".

Hitler mateix va dir el 1920 que el lloc correcte per als jueus era Palestina i que tan sols allà podien esperar tenir la plenitud de drets.

El 24 d'Octubre de 1933 va declarar que era ell i no els seus critics el veritable benefactor dels jueus, afavorint l'emigració a Palestina sense traves. Hans Frank, el futur genocida de milions de jueus, gitanos  i polonesos, va declarar al Parteitag que la millor solució per al problema jueu, tant per als jueus com per als gentils, era la Llar Nacional Jueva a Palestina.

El 1934, les SS van rebre l'ordre de protegir els sionistes, en front de la resta de jueus, mentre que el nazi " Der Angriff" publicava una entusiasta sèrie de 12 articles del SS von Mindelstein sobre el que havia vist a Palestina en una estada de sis mesos. Reinhard Heydrich va escriure, llavors: " Aviat Palestina rebra els seus fills perduts durant més de mil anys. Els nostres millors desstjos aniran amb ells! ".

Les infames lleis de Nüremberg de 1935 van ser rebudes pels sionistes així: " Tot el què Hitler ha fet és complir les demandes del Congrés Sionista Mundial fent una minoria nacional dels jueus que viuen a Alemanya ".

I el 1934, Heinrich Himmler defensava potenciar les escoles jueves, els equips atlètics, la música i l'art jueus, com a manera d'induïr els jueus a abandonar Alemanya en direcció a Palestina. La Gestapo va fer circular la següent instrucció: "els membres de l'organització sionista, en vista de les seves activitats tendents a l'emigració a Palestina , no han de ser tractats tan estrictament com els membres de les organitzacions assimilacionistes...".

Tal i com s'anava acostant l'Holocaust, les seves futures implicacions eren més assumides pels sionistes: Stephen Wise afirmava " Si hagués d'escollir ente el Gran Israel i la seva construcció i la defensa dels jueus de la Diàspora, diria que la Diàspora ha de morir ".

I a l'hora d'organitzar l'emigració a Palestina, de cap manera es feia amb el criteri d'ajudar a fugir els jueus més en perill. Pel contrari, el criteri era ser jove i ric o un treballador de determinat perfil i parlar hebreu. Dos terços dels jueus alemanys que van intentar marxar a Palestina, van ser rebutjats pels sionistes que organitzaven els viatges.

D'altra banda, els sionistes mai van pressionar el govern dels USA per tal d'acollir els jueus fugitius del nazisme.

Chaim Weizmann el 1937 deia " Els vells...són pols; econòmica i moral pols. Dos milions i potser menys tan sols han de sobreviure. Ells han d'acceptar-ho. La resta ha de cedir el futur als joves. Si sofreixen, seran recompensats a l'altra vida ". Recordem que llavors hi havia 20.000.000 de jueus al món.

Ben Gurion, després de les matances nazis de jueus de 1938 declarava sobre la proposta anglesa de rebre els nens jueus a Anglaterra: " Si jo sapigués que és possible salvar tots els nens jueus a Anglaterra i tan sols la meitat a Palestina, jo optaria per la segona possibilitat . "

L’apoteosi de la locura criminal sionista es va manifestar amb l’Holocaust:

-         Abba Achimeir escriu al seu diari: “ voldria que un milió de jueus polonesos fossin exterminats. Llavors se n’adonarien del fet que viuen en ghettos “.

-         Els sionistes, invadida Polònia, van fugir majoritàriament. Els que es van quedar ( personatges de segona fila, però pertanyents al moviment en què els nazis confiaven i que havia sempre col.laborat amb els nazis ) van formar i dirigir els Judenrat, organismes “ autònoms “ jueus que van mantenir l’ordre, van organitzar el treball forçat dels jueus per als nazis, van supervisar la dsitribució d’aliments i van preparar les deportacions dels jueus dels ghettos cap a Treblinka o Auschwitz. Molts d’ells, a canvi, van intentar que les seves vides i les dels seus familiars els fossin respectades.

-         Quan els sionistes van comprovar que els nazis volien tancar els jueus en ghettos, en comptes d’intentar la fugida als boscos i la resistència guerrillera, van acceptar la reclusió i en l’únic episodi de resistència ( al ghetto de Varsòvia ), la van plantejar com una lluïta suïcida per tal de simbolitzar el patiment dels jueus, mai com una forma efectiva d’aconseguir la supervivència trencant el setge.

-         Els sionistes van proclamar al món la falsedat de l’Holocaust durant més d’un any, des que les autoritats soviètiques l’havien denunciat a principis de 1942. Durant aquest any, els sionistes van desmentir la “ propaganda” bolxevic i, quan finalment, van haver de reconèixer l’Holocaust, van demanar que es mantingués en secret a Occident. La raó és que, d´haver-se sabut el què esperava als jueus de les zones no ocupades, haurien fugit a Anglaterra, USA, etc. i els sionistes no volien cap emigració que no fós a Palestina.

-         Van destruir el 25 de Novembre de 1940 el vaixell “ Patra “, amb 252 jueus a bord, que van morir, quan les autoritats angleses van intentar impedir que entressin il.legalment a Palestina i, en canvi, van intentar portar-los a Illa Maurici. Van fingir que els passatgers havien decidit el suïcidi col.lectiu, però van ser els sionistes a bord els que el van volar.

-         Quan un jueu no sionista ( Michael Weissmandel ) va aconseguir un tracte amb Adolf Eichmann per “comprar” la vida de tots els jueus d’Europa en vies d’extermini a canvi de 3.000.000 de dòlars, els sionistes van pressionar el govern dels USA per tal que impedís l’operació...perque els alliberats no serien evaquats a Palestina, i amb l’excusa que els diners serien utilitzats pels nazis pel seu esforç bèl.lic.

-         Respecte a la possibilitat d’obtenir el rescat que abans hem mencionat, el sionista Mayer va escriure a Weissmandel: “al final, els aliats venceran. Després de la seva victòria, tornaran a dividir el món entre les nacions...llavors hem de fer el possible per tal que la llar nacional jueva esdevingui l’Estat d’Israel. Hem de saber que els aliats estan vessant molta sang i, si nosaltres no sacrifiquem sang, amb quin mèrit reclamarem els territoris a la taula de negociacions?...només amb sang tindrem la terra.“ Weissmandel va comentar que el sionisme havia completat tot el cercle: en comptes de ser l’esperança dels jueus, la sang dels jueus havia esdevingut l’esperança de salvació del moviment sionista.

-         Els sionistes van boicotejar la creació de la Mesa de Refugiats de Guerra als USA, que havia estat creada a petició dels jueus no sionistes i de l’esquerra americana. Van exigir ser ells els que la mantinguessin econòmicament (com un símbol que els jueus eren “ciutadans” d’Israel i no dels USA ), i llavors li van assignar un finançament mínim. Tot i així es van aconseguir salvar 100.000 jueus. Amb un finançament adequat, s’hauria pogut rescatar molts més jueus dels territoris europeus encara no ocupats pels nazis.

-         Quan Joel Brand, seguint la línia de Weissmandel de “ comprar “ vides de jueus, va aconseguir de Himmler la promesa de la llibertat d’1.000.000 de jueus a canvi de 10.000 camions, els sionistes van seguir pressionant Estats Units per tal que no s’acceptés la proposta.

-         Quan Weissmandel va proposar el bombardeig dels trens que portaven els deportats a Auschwits i del propi camp d’estermini, proporcionant mapes precisos per tal de fer-ho, Weizmann va opinar en contra quan va ser consultat per sir Anthony Eden.

-         Finalment, Kastner, enviat del moviment sionista, va negociar amb Eichmann la llibertat de 20.000 jueus joves sionistes i la seva tramesa cap a Palestina, a canvi d’ajudar a tancar en ghettos i deportar cap a Auschwitz 700.000 jueus hongaresos. I, quan Kastner va ser jutjat a Israel sobre això, el Fiscal General d’Israel, del govern del Partit Laborista, el va defensar amb aquest raonament: “ sempre ha estat una tradició sionista arriscar a perdre la majoria per tal de salvar uns pocs “. El propi Eichmann, en el seu judici, va comentar elogiosament aquestes negociacions, l’esperit de sacrifici de Kastner i va afirmar que li hauria agradat tenir-lo a les seves ordres a la GESTAPO.

-         La cirereta que corona el pastís: en ple 1941, quan ja corrien els primers camions-cambres de gas per Polònia, Irgun, l’organització armada del sector més dretà del sionisme ( els Revisionistes de Jabotinski ), va intentar pactar amb els nazis lluïtar conjuntament amb ells contra Anglaterra, ajudant-los a tallar les rutes de comunicació amb l’Índia, a canvi de l’ajut militar nazi per a un Israel independent. Aquests són els suposats defensors dels jueus, que es permeten titllar d’anti-semites tots els que critiquen la seva política feixista, de llavors, i d’ara.

4.- ELS SIONISTES A PALESTINA.

La Primera Guerra Mundial va ser l’oportunitat de canviar el mètode de colonització de Palestina, des de la fòrmula inicial ( jueus rics compraven les terres palestines als “ efendim “, recaptadors d’impostos de l’Imperi Turc que en desposseïen els pagesos palestins ), fins a la següent: Anglaterra conqueriria Palestina i crearia una “ llar nacional  jueva “ on conviurien jueus i Palestins ( declaració de Lord Balfour ). Els sionistes van convèncer Anglaterra que ells podien fer intervenir els USA a la guerra en un moment en què semblava que els alemanys i els seus aliats anàven a guanyar-la.

A partir d’aquest moment, en què hi havia 56.000 jueus i 644.000 palestins a Palestina, les tropes angleses protegiran els sionistes immigrats, i en toleraran les seves milícies armades ( Haganah, Irgun, Stern ), per tal que els ajudessin a dominar la creixent resistència palestina. Els anglesos van establir unes quotes anuals de jueus que podien emigrar a Palestina, i, a més, tots els jueus que poguessin aportar 1.000 lliures esterlines, podien anar al marge de la quota.

Malgrat això, els sionistes mai van conformar-se amb aquesta situació; van aspirar des del primer moment a dominar i/o expulsar els Palestins i eixamplar “ Eretz Israel “ fins a abarcar del Nil al Eufrates.

El 1931, ja hi havia 175.000 jueus per 750.000 àrabs. En aquell moment, una tercera part de la terra cultivable, havia estat adquirida, de grat o per força, pels jueus i, per tant, espoliada a la població palestina: 20.000 famílies havien perdut la terra. La societat rural palestina estava sent destruïda. Les autoritats colonials angleses van posar en mans dels colons israelians els mitjans de producció i les infrastructures palestines ( aigua, carreteres, ports, mines, electricitat... ). Les lleis feien pagar més impostos als palestins que als jueus, i, així, 872 de 1.212 empreses industrials, eren en mans de capitals jueus, empleant treballadors exclusivament jueus.

Mes endavant, però, quan els anglesos van restringir la quota d’immigració acceptada, a causa de la insurrecció palestina de 1936, reprimida pels britànics amb l’ajut dels jueus. La revolta va ser sufocada mb l’ajut de palestins col.laboracionistes, com el Gran Muftí Huseini. Els sionistes van començar a “ coquetejar “ amb dictadures europees, per tal de cercar aliats en la seva revolat armada contra els britànics: els italians, els alemanys nazis, els coronels polonesos...

L'aliança dels sionistes amb els nazis es va estendre a Palestina. Haganah, l'organització militar sionista a Palestina, va entrevistar-se amb Adolf Eichmann ( executat més tard com a assassí de 4.000.000 de jueus ) i van oferir espiar a favor d'Alemanya i en detriment de l'Imperi Britànic. A canvi, tan sols volien més facilitats per l'emigració de jueus alemanys a Palestina. Eichmann, més tard, refugiat a l'Argentina, afirmava que, si ell hagués estat jueu, hauria estat el més fanàtic dels sionistes.

D'altra banda, el racisme dels sionistes era, evidentment, incompatible amb un futur Estat d'Israel compartit amb els Palestins. Per tant, David Ben Gurion ( futur president d'Israel ) va declarar solemnement a Zurich el 1937 que el futur no era una Palestina compartida amb els Palestins. Allò era tan sols una etapa. Més endavant, caldria eixamplar Israel per tal de poder seguir absorbint els jueus de la diàspora.

Jabotinsky ( fundador de Haganah) ja ho deia el 1923 a " La muralla d'acer ": " la colonització sionista s'ha de fer contra els desitjos de la població local. Aquesta colonització, per tant, tan sols es pot fer sota la protecció d'un poder independent de la població nativa - un mur d'acer que resisteixi la població nativa...una reconciliació voluntària amb els àrabs està fora de qüestió, ni ara , ni en el futur...Sense una força armada que faci impossible aturar la colonització, la colonització és impossible; no  difícil o perillosa: impossible...El sionisme és una colonitzaciói per tant, el seu èxit o fracàs és una qüestió de força armada. "

El grup més radical del sionisme, els revisionistes, anàven encara més lluny: proposaven utilitzar els mètodes terroristes no solament contra els àrabs, sinò contra els jueus d'esquerra: " Hem de crear grups per a l'acció, per tal d'exterminar físicament l'Histadrut [ el sindicat laborista]: són pitjors que els àrabs ". ( Achimeir )

Tenien molt clar què implicava l'existència d'un Estat d'Israel: "Si aconseguir una majoria de jueus a banda i banda del Jordà, si un Estat jueu a Palestina que resolgui els problemes econòmic, cultural i polític de la nació jueva és ser hitlerià, doncs si, som Hitlerians."  ( revista Betar Monthly ).

El 1947 hi havia 630.000 jueus i 1.300.000 palestins a Palestina. Essent el 31% de la població, l’ONU va reservar-los, per al seu Estat, un 54 % del territori. Immediatament de la guerra de 1948, els israelians havien conquerit el 75% i havien arrasat 385 col.lectivitats palestines de les 475 existents.

El concepte de convivència entre jueus i palestins es veu clar amb la declaració de l’alcalde sionista de Tel Aviv: “ Matarem tots els palestins fins que es resignin a viure aquí com esclaus “.