Free Web space and hosting from latinowebs.com
Search the Web

ELS INTERCANVIS DESIGUALS I EL COMERÇ JUST.

clicar per contactes i aclariments:mailto:jreyes@pie.xtec.es

L'esquema que segueix intenta aclarir cóm és possible que la llei del mercat obligui als països subdesenvolupats a vendre els seus productes ( intensius en treball ) per sota del seu valor real i a comprar per sobre dels seus valors reals els productes fets en condicions més intensives de capital.

col1........col2...................col3...............col4.............col5...col6.......col7................col8............col9...col10.........col11..............col12.....col13...........col14

EXPLICACIÓ DE L'ESQUEMA.

La columna 1 és la denominació de tres empreses integrades al mercat mundial. La primera ( empresa A) pertany a un país capitalista desenvolupat, tecnificada, amb una Composició Orgànica de capital alta, i per tant, amb accés a tecnologies estalviadores de treball i " capital using ". La segona ( empresa B ) seria d'un país semiperifèric, amb empreses dotades de menys maquines o menys productives. La C.O.C. és menor que en A i estalvien menys treball humà. La tercera, ( empresa C ) és una unitat productiva d'un país subdesenvolupat, que utilitza mà d'obra mal pagada com a únic recurs per sobreviure en front de la competència del mercat mundial.

La columna 2 mostra la Composició Orgànica de Capital de cadascuna de les empreses i la mitjana del sector al món.Marx la mesura dividint el capital constant consumit pel capital variable consumit ( columna 9 dividit per columna 5 ). La ratio resultant expressa la relació entre el consum de primeres matèries, energia, desgast de màquines, etc. i el consum de treball humà. Com més es consumeixen elements de capital constant i menys salaris, és que l'empresa " estalvia " treball, fa contenir menys valor particular als seus productes, i en vendre-l's al mateix preu que aquells que contenen més valor ( gràcies a la fixació social dels preus de venda al mercat mundial), realitza uns beneficis superiors a la plusvàlua obtinguda dels seus propis treballadors. En l'exemple suposem que l'empresa A està més tecnificada, i, per tant, " estalvia " treball, la C molt poc, i, per tant, " malbarata treball " i la B en una situació intermitja.

La columna 3. Reflecteix el capital total invertit. Lògicament, és més gran en les empreses amb una C.O.C. superior, i no és proporcional al nombre de treballadors. Representa el valor dels terrenys, edificis, el valor actualitzat de les màquines, dels " stocks "...

Columna 4. Unitats produïdes en un període determinat. Està condicionat pel volum del capital invertit i no pel nombre de treballadors.

Columna 5. Consum de capital variable. Representa el valor que consumeixen els treballadors per tal de poder seguir treballant; si ens agrada més, és la suma pagada en concepte de salaris per cadascuna de les empreses. En l'exemple suposem el mateix nombre de treballadors ( però l'esquema funciona amb nombres diferents de treballadors ) en cada empresa. Suposem uns salaris diferents: el doble en l'empresa del centre que en la de la semiperifèria, i 4 vegades més que en la empresa de la perifèria.

Columna 6. Taxa d'Explotació. És la relació entre el treball no pagat ( plusvàlua ) i el pagat ( capital variable consumit ). En l'esquema suposem una taxa del 50% en l'empresa A: la plusvàlua és la meitat del salari; o, si ens agrada més, del valor del treball dels obrers, l'empresari se n'apropia un terç ( plusvàlua ), mentre que retribueix als obrers els dos terços ( salari ). Suposem per a l'empresa B una taxa d'explotació del 100 % i per a l'empresa C, del 200%, de manera que els salaris dels treballadors de l'empresa B ( del país semiperifèric ) són la meitat dels existents a l'empresa A del " centre ", i els de l'empresa C són la meitat dels de la B i la quarta part dels de l'empresa A.

Columna 7. Representa la plusvàlua. En l'exemple, la meitat del salari per a l'empresa A, la mateixa quantitat que els salaris a B i el doble dels salaris a C.

Columna 8. Capital constant consumit. Representa el valor del " treball indirecte "( primeres matèries, energia, desgast de les màquines... )consumit en el període. Té més relació amb el capital invertit que amb el volum de la mà d'obra ( o del capital variable consumit ).

Columna 9. Valor particular de cada unitat en les condicions de producció d'una empresa determinada. Es calcula sumant el capital variable consumit ( columna 5 ), més la plusvàlua incorporada ( columna 7 ), més el capital constant consumit ( columna 8 ) i dividint el resultat per les unitats produïdes en aquesta empresa.

Columna 10. Valor social o de mercat mundial de cada unitat. S'obté sumant el capital variable consumit per tot el sector, més la plusvàlua incorporada per totes les empreses i el capital constant també total, i dividint el resultat per les unitats produïdes en el conjunt del sector al món. La competència imposa aquest preu de venda a totes les empreses, independentment del valor particular de la seva producció, i independentment dels beneficis que obtinguin en l'acte de la venda.

Columna 11. Ingressos. És el resultat de multiplicar les unitats produïdes ( i venudes, columna 4 ) pel valor social ( columna 10 ).

Columna 12. Despeses. És la suma del capital variable consumit ( columna 5 ) més el capital constant consumit ( columna 8 ).

Columna 13. Beneficis. És la resta dels ingressos menys les despeses ( columna 11-columna 12). Observar que la suma de tots els beneficis és exactament la mateixa quantitat que la plusvàlua social.

Columna 14. Taxa de beneficis. Representa el percentatge que signifiquen els beneficis respecte del capital invertit necessari per obtenir-los ( columna 14 multiplicada per 100 i dividida per columna 3 ). Observem que les empreses amb una COC superior venen el seu producte per sobre del seu valor i obtenen més beneficis i una taxa de beneficis superior a la mitjana i més encara que aquelles que tenen una COC inferior. Quan les empreses no poden invertir en millorar la C.O.C. no tenen més remei que sobreexplotar la seva mà d'obra, augmenatnt la taxa d'explotació, baixant el salari i augmentant la plusvàlua que, d'altra banda, és apropiada en la seva major part per les empreses dels estats del centre.

Observem, també, que les empreses del centre podrien ( encara que no ho fan ) pagar els seus treballadors el valor del seu treball complet ( sense apropiar-se plusvàlua ): en tindrien prou i de sobres amb la plusvàlua apropiada provinent dels Estats subdesenvolupats.

El comerç just, per tant, hauria de consistir en acceptar pagar més pels productes fets als països del Tercer Món, en la mesura que es garanteixi que els salaris d'aquestes unitats productives fossin superiors i no acceptar que la competència del mercat mundial imposi uns preus iguals per a productes fets en condicions diferents.